A diferència de les persones, els animals tenen una tercera parpella que els protegeix els ulls d’agressions externes. Aquesta parpella també s’anomena membrana nictitant i està formada pel mateix teixit connectiu que recobreix la resta de l’ull. Els gossos i els gats, a la base d’aquesta membrana, hi tenen una glàndula addicional, la glàndula lacrimal de la tercera parpella que queda fixada a la seva posició gràcies a bandes de teixit connectiu. La glàndula s’encarrega de produir el 30-40% de la llàgrima.
Quan aquesta glàndula es prolapsa (surt del seu lloc), apareix en forma de massa ovalada, llisa i envermellida. D’aquí ve el nom de “Cherry Eye” o “Ull en Cirera”.
A diferència de les persones, els animals tenen una tercera parpella que els protegeix els ulls d’agressions externes. Aquesta parpella també s’anomena membrana nictitant i està formada pel mateix teixit connectiu que recobreix la resta de l’ull. Els gossos i els gats, a la base d’aquesta membrana, hi tenen una glàndula addicional, la glàndula lacrimal de la tercera parpella que queda fixada a la seva posició gràcies a bandes de teixit connectiu. La glàndula s’encarrega de produir el 30-40% de la llàgrima.
Quan aquesta glàndula es prolapsa (surt del seu lloc), apareix en forma de massa ovalada, llisa i envermellida. D’aquí ve el nom de “Cherry Eye” o “Ull en Cirera”. Algunes vegades es parla d’aquesta patologia com “Prolapse de la Glàndula de Harder”, denominació errònia ja que les mascotes no tenen aquesta glàndula (el porc és l’únic animal que en té).
El 90% de casos es dóna en gossos de menys d’un any d’edat, fet que s’atribueix a una debilitat del teixit connectiu. A més, existeixen determinades races predisposades a patir-la, com ara Bulldog Anglès i Francès, Pequinès, Pug, Beagle, Bostor Terrier, Basset Hound, Cocker Americà, Shih-tzu i Lhasa Apso. En gats és molt poc freqüent.
Tot i ser molt molest, NO es tracta d’un procés dolorós per l’animal. El fet que la glàndula estigui fora del seu lloc normal, compromet la seva funcionalitat de manera que es produeix menys llàgrima de la necessària.
Encara que algunes vegades l’administració de gotes antiinflamatòries i la recol·locació manual de la glàndula pot millorar temporalment la patologia, la única solució definitiva és la quirúrgica.
Sempre que sigui possible, cal conservar la glàndula i per això, la cirurgia consisteix en crear una bossa més profunda on recol·locar-la i assegurar-nos que no es pot tornar a prolapsar, gràcies a uns punts de sutura (adenopexia).
En molts casos, uns dies abans de la cirurgia aplicarem gotes antiinflamatòries ja que quant menor sigui el tamany de la glàndula a recol·locar, menys agressiva serà la cirurgia.
Només extirparem la glàndula quan aquesta estigui lesionada o en mal estat. En aquest cas, caldrà realitzar controls oftalmològics periòdics, ja que és probable que aquest ull pateixi un dèficit crònic de llàgrima.
Un cop li donem l’alta hospitalària a l’animal, caldrà seguir una sèrie de pautes des de casa: l’animal ha d’estar en repòs durant uns dies (l’esforç pot augmentar la pressió a la zona dels punts de sutura i suposar el fracàs de la intervenció), se li administrarà tractament tòpic (antibiòtic i antiinflamatori en forma de gotes) i caldrà col·locar un collar isabelí o campana per assegurar-nos que la nostra mascota no es rasca la zona.
Des de la clínica veterinària Albet, volem recomanar-vos una ràpida actuació en cas que el vostre animal pateixi aquesta patologia. Quan abans es solucioni el defecte, menor risc de complicacions.
