Dieta BARF a gats i gossos

La dieta de la que tothom parlar, la dieta BARF o Biologically Appropriate Raw Food (Aliments Crus Biològicament Apropiats, A.C.B.A) és una dieta per mascotes que es basa en el consum d’ossos i aliments crus (vegetals, carn i vísceres). 
La filosofia d’aquesta dieta es centra en imitar el que en condicions naturals menjarien els gossos, o els seus ancestres, els llops.

A diferència del que passa amb l’alimentació a base de pinso, actualment no existeixen estudis científics a llarg termini que determinin si la dieta BARF és positiva o negativa pels animals. 

• OSSOS TOUS: És el 60% de la dieta. Són colls de pollastre o gall d’indi, aletes i carcasses de pollastre, costelles de porc, costella de xai,… Els ossos sempre han de ser CRUS, perquè no s’estellin.Els ossos sempre han de ser CARNOSOS (rodejats d'un 50% de carn) perquè la carn ajudi a l'os a passar per l'esòfag sense probleems. Els ossos sempre s'han de donar CRUS, perquè siguin flexibles. Així, tenen més aigua i no només no s'estellen sinó que milloren les digestions.
• CARNS i PEIXOS: És el 20% de la dieta. Son carns de pollastre, gall d’indi, vedella o vaca, porc, sardines, seitons,…
• VÍSCERES: És el 10% de la dieta. Son fetge, cors, ronyons,…
• VEGETALS i FRUITES TRITURADES: És el 10% de la dieta. Són espinacs, carbassons, pastanagues, pèsols, bledes, carbassa, coliflor, peres, taronges, plàtans,... No es pot donar ceba, all, porro, raïm, alvocat, cireres o albercocs. Tampoc patates o tomàquets crus.
• Es pot millorar la dieta amb julivert, alfàbrega,  oli d’oliva,…
• Suplements: es poden aportar enzims digestius, probiòtics o calci. Si vols afegir un suplement, consulta abans al teu veterinari.

Es solen preparar grans quantitats de menjar i es congelen en bosses individuals. Per seguir la dieta BARF, aquests aliments NO ES PODEN COURE, pel que hem de deixar descongelar la bosseta sense coure l'aliment.
La quantitat d’aliment varia segons el pes del gos. Als gossos adults, se’ls administra el 2-3% del seu pes, en 2 àpats diaris. En cadells, el 10% del seu pes actual. Per exemple, a un gos adult de 25kg li donaríem 750 grams diaris de menjar (el 3% de 25) repartits en 375 grams al matí i 375 a la nit.

• El gos prové del llop, un animal que menja carn crua. 
• Millora el comportament de l’animal. Això es podria deure a que la carn conté triptòfan, un aminoàcid que ha demostrat millorar els casos d’agressivitat canina.
• Es creu que podria millorar la vitalitat, esperança de vida i evitar problemes d’al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. 
• Per la fricció de les dents amb els ossos, els gossos acumulen menys tosca (“sarro”).
• Els excrements dels gossos es redueixen en tamany i no desprenen un olor tan desagradable com amb el pinso. 
• No s’utilitzen colorants, conservants ni altres additius artificials.

• Respecte a l’evolució del llop, s’ha demostrat que existeix una gran diferència genètica entre el llop i el gos, pel que les necessitats són molt diferents. La separació genètica entre els dos, podria haver-se donat fa 100 mil anys, i no 14 mil como fins ara es creia.
• Els ossos CRUS no s’estellen però el sistema digestiu del gos actua de diferent forma al sistema digestiu  dels animals salvatges ja que aquests últims, ingereixen l’os juntament amb el pèl, pell… que podrien crear una capa protectora que recobreix els ossos per facilitar la seva digestió i recorregut intestinal.
• Respecte a las intoleràncies, la dieta BARF es centra en evitar la soja, el blat de moro i l’arròs. La intolerància al blat de moro solament representa el 4% dels casos d’intoleràncies alimentàries en gossos. La resta es donen pel consum de carn de boví, blat, làctics, soja,… 
• No s’ha demostrat major longevitat en gossos que segueixen la dieta BARF. 
• Si la dieta no està equilibrada, poden faltar nutrients necessaris per l’animal.
• Preu i temps: el preu de la carn, així com el temps a preparar, congelar i descongelar l’aliment, pot ser un inconvenient. Viatjar amb gossos que segueixen la dieta BARF pot resultar complicat.
• La higiene ha de ser exigent, ja que es tracta d’aliments no cuinats.
• Ingerir grans quantitats de certes vísceres (tràquees i colls) podrien provocar problemes de hipertiroïdisme en gossos.
• La dieta BARF podria augmentar el Nitrogen en sang, perjudicant als gats amb insuficiència renal.  Quan la capacitat d’excreció renal està disminuïda, els productes de rebuig del nitrogen s’acumulen en l’animal.

1.  Desconèixer en què consisteix la dieta Barf, quines són les necessitats de la teva mascota,… No et refiïs de Dr.Google, qualsevol pot escriure a la xarxa. Consulta un veterinari nutricionista.
2. Donar ossos poc carnosos i cuits. Corres el risc de ferides en el tracte gastrointestinal i males digestions.
3.  Mesclar molts aliments a l’inici de la dieta. Pot provocar problemes digestius. Comença varis dies amb els mateixos ingredients (per exemple, pollastre i alguna verdura) i afegeix nous aliments paulatinament. Més endavant, afegeix els ossos carnosos, les vísceres i el peix.
4. Donar una quantitat d’aliment no adequada. Pesa freqüentment el teu animal i recalcula la dosi d’aliment en funció del pes.
5. No descongelar el menjar. MAI has de descongelar els ossos carnosos al microones. Tampoc els pots cuinar, així que et recomanem que els posis en aigua calenta per accelerar la seva descongelació.

El més important a la hora de decidir quina dieta li donaràs a la teva mascota, és saber que aquesta, sempre ha de ser una DIETA EQUILIBRADA. Et recomanem que si has decidit alimentar la teva mascota amb la dieta BARF, consultis un veterinari especialista en nutrició, per valorar quines són les necessitats i quina és la millor manera de cobrir-les.