La Processionària del Pi s’ha convertit en un greu problema a les nostres contrades. Aquestes erugues, cada vegada més presents als nostres boscos i jardins, són les causants de grans i greus problemes en els nostres gossos, problemes que es poden complicar fins a la mort de l’animal.
La processionària del pi (Thaumatopea pytocampa) és una eruga que viu als nostres boscos, sobretot en pinedes.
A causa del canvi climàtic, ens trobem cada vegada més casos de reaccions anafilàctiques degudes a aquestes erugues en èpoques de l’any, que fins ara era impensables de trobar-les. Fins fa pocs anys, es tractava d’un problema típic de la primavera, mentre que ara mateix, podem trobar-ne a partir del gener.
Aquesta plaga afecta principalment els pins dels nostres boscos. La processionària forma unes bosses blanques situades a les parts més altes dels pins, principalment Pi Roig i Pinassa.
El cicle de vida de la eruga
Primera fase (Juliol i Agost): Les larves neixen, tenen poc moviment i pràcticament no es mouen de lloc.
Segona fase (Agost i Setembre): Les larves creixen i comencen a desenvolupar uns pèls urticants que es poden començar a escampar per l’aire. Les larves formen el niu.
Tercera fase (De Setembre a Febrer): Les erugues surten de la bossa per alimentar-se durant les darreres hores del dia. Teixeixen ràpidament unes bosses blanques més consistents, per protegir-se del fred.
Cinquena fase: Un cop enterrades, les erugues formen un capoll i esperen de 1 a 3 anys per emergir en forma de papallona. Aquesta, viu entre 1 i 3 dies, temps suficient per aparellar-se i dipositar de nou els ous a les parts més altes dels pins. Així començarà de nou el cicle.
Durant el Reflex d’Enterrament, les erugues es mouen sempre juntes i en fila. Aquest fet, crida l’atenció dels animals, sobretot dels gossos, que s’hi apropen, les toquen, les llepen,… Com estratègia de defensa, les erugues tenen uns petits pèls urticants que contenen una toxina (Thaumatopeina) responsable de la reacció al·lèrgica en els animals que hi estan en contacte.
Cal tenir en compte que el nostre animal no només es veurà afectat si toca directament l’eruga, si l’animal contacta amb el seu niu (sobretot si bufa el vent i els pèls urticants es desplacen per l’aire) també en patirà les conseqüències.
Què provoca la processionària en els nostres animals?
Els signes depenen de quina hagi estat la zona que ha contactat amb la toxina (la boca, ulls, laringe, nas, pell,…). La majoria de vegades són símptomes BUCALS que cursen amb dolor, nerviosisme, picor a la boca, saliveig… La llengua i les mucoses bucals s’inflamen i si no s’actua ràpidament, la llengua canvia de color, passar a ser blava (signe de cianosi o falta de sang al teixit) i es pot necrosar. Pels animals que han ingerit l’eruga el quadre es complica, ja que tindran dificultats per respirar, febre, convulsions i fins i tot la mort.
Què cal fer en cas de sospita?
Cal actuar amb rapidesa. Hem de rentar la zona afectada amb aigua tèbia-calenta (per destruir les toxines) però és de vital importància NO fregar la llengua ni eixugar-la, ja que estaríem escampant les toxines.
Per prevenir-ho:
1-Evita passejar el teu gos per pinedes durant l’època de màxima exposició
2-Si tens un terreny infectat per l’eruga, poda les branques (protegeix-te degudament els ulls i la pell), crema els nius i saneja els pins amb insecticides especials per aquesta eruga.
En cas de dubte o sospita, truca’ns ràpidament al telèfon d’urgències 938860577
